El film com a recurs educatiu?

Durant el meu recorregut acadèmic en les etapes d’educació primària, secundària i batxillerat, els materials audiovisuals no han estat un mitjà gaire usat, i quan ho han estat ha sigut de mala manera i “perquè no sigui dit... “.

No obstant, em va marcar força una experiència educativa duta a terme amb una càmera de filmar en la que cada alumne havíem de sortir en una taula, posar-se al paper d’un presentador de telenotícies i ser gravat mentre llegies una de les noticies que prèviament ens havíem preparat. Posteriorment, aquest vídeo era passat a la classe i entre tots els alumnes criticàvem i valoràvem als companys en la seva lectura i representació.
Graciés al mitjà audiovisual tots vam aprendre moltíssim de les formes d’expressar-nos, dels trets a millorar en la nostra comunicació, de l’acceptació de les opinions i l’autocrítica constructiva, entre d’altres.

Tot així em cal dir que la meva relació educativa fins arribar a la universitat amb aquests materials ha estat bàsicament la visualització de pel·lícules en anglès subtitulades al castellà. Una activitat que crec que assolia poc el seu objectiu d’aprendre a escoltar i interpretar la llengua anglesa, però sí que va fer augmentar la meva rapidesa en descodificar i interpretar la castellana (llei de supervivència si volia seguir el fil del film...). Per altra banda, els alumnes enteníem els dies que tocava aquesta activitat com una manera de passar el temps i aquestes classes ens servien per desconnectar de l’estressant jornada laboral, fet que no ens anava gens malament.

Enllaçant les meves reflexions amb el text La Tecnología Educativa: conceptos, aportaciones y límites de Joana Mª Sancho m’agradaria afegir a una raó més per les qual no s’usen gairebé mai pel·lícules a les aules. Penso que, tot i que segur que es trobaria un film adequat per passar en molts punts del currículum, sovint es prefereix impartir temari per poder-lo acabar a final de curs i que doni temps a explicar tota aquella teoria i coneixements que està previst embotir als alumnes en cada curs. Així, es pren com una pèrdua de temps totes aquelles activitats que emprin unes hores que podrien ser destinades a continuar el contingut teòric.