No el vaig veure del tot, només la part en que feia referència al gran invent de Photoshop que s’usa per transformar el més destacat tret d'identitat que no encaixi amb el cànon idealitzat i irreal de bellesa que regeix a l'actualitat en la característica més seductora i glamurosa de l'ordre del dia a partir de moure el ratolí de l’ordenador, pitjar quatre tecles i canviar els tons de les imatges. La segona part que vaig poder veure del programa televisiu es centrava en el gran negoci de la cirurgia estètica, que arriba ja al seu grau màxim degut a la situació social de perversió i desajust.
Pel que fa a les seqüències que tractaven del poder de Photoshop, la periodista anava a visitar diverses empreses de revistes bàsicament destinades al públic femení com la “Cosmopolitan” que afirmaven que absolutament totes les imatges són en gran part retocades per aquest programa. Aleshores una es qüestiona per què aquestes il·lustracions afecten l'autoestima (com s'ha comprovat en estudis) i augmenten la insatisfacció personal de la gran majoria de consumidores d'aquestes revistes si sabem perfectament que fins hi tot les models són retocades amb mitjans informàtics i no es possible que hi hagin persones amb tals característiques naturals. Per què ens deixem enganyar per l'imperatiu tecnològic i pensem que a través de la tecnologia podrem resoldre una sèrie de conflictes que provenen de molt més lluny que el simple culte per la imatge personal.
La meva resposta és que hem estat educats i tanmateix manipulats per aspirar sempre a ser allò que no pot ser, per voler tenir el que mai podrem tenir, per sentir-nos permanentment insatisfets per així no acabar de saciar mai les nostres ànsies de millora i restar permanentment dependents de les novetats que ens conduiran a la autorealització, de allò que aparentment podrà calmar els nostres desigs. És així com l'estat i les empreses ens tenen a totes i a tots ben controlats i dominats perquè visquem a la seva disposició portant-nos conseqüentment, amb el nostre consentiment, a patologies irracionals.
El problema no està aleshores en aquestes innovacions tecnològiques -tot i que sense elles (tant les organitzatives, simbòliques, artefactuals com biotecnològiques) no seria tan fàcil causar aquestes respostes- sinó que el conflicte es troba en la nostra societat. És per això que cal que ens replantegem moltes qüestions i que a partir de la reflexió, adquirim l’esperit crític i la força suficient per canviar aquestes concepcions arrelades des d’aquest segle que ens porta tan accelerats que no ens deixa temps per parar-nos a pensar qui som, on volem anar i quina és la nostra meta a la societat. Per últim, concloc aquesta crítica fent una crida al replantejament personal, social i educatiu.
Exemple dels efectes visuals del photoshop (els psicològics estàn a les nostres mans):
Hola Carme, estic d'acord amb tu en això que dius que estem educats per no saciar-nos mai. Per exemple, abans els nens petits s'ho passaven molt bé amb una simple baldufa,i avui en dia sembla que sempre vulguin més i més. Jo ho visc cada dia ja que treballo com a venedora d'electrodomèstics i puc comprovar que la gran majoria de nens demanen als seus pares les últimes novetats en videoconsoles quan ja en ténen 4 o 5 més...sembla ser que amb tot el que es va creant, ens cansem molt d'hora del que ja tenim...sembla ser que cada cop estem més inmersos en una societat purament consumista, simplement consumim per consumir.
ResponderEliminar