Educats per creure el que veiem

Durant i després de la conferència de Fernando Hernández el meu cap no va deixar de donar voltes a diverses idees.

Una d’elles és el fet que tendim a veure en les imatges allò que veiem de nosaltres mateixos. És a dir, inconscientment projectem els nostres valors culturals, creences i fets de la nostra experiència en les imatges que visualitzem.
Quan analitzem o interpretem una imatge ens basem ens els nostres coneixements previs arrelats en una cultura determinada, la nostra. La manera de contemplar les imatges està, per tant, lligada a la nostra manera de pensar i d’actuar (però és realment la nostra?).
És per això, que cal treballar per veure més enllà i ser crític.

Una altre d’aquestes idees és el gran poder dels mitjans de comunicació els quals construeixen la realitat. Totes les imatges estan produïdes i manipulades, previstes d’un significat i d’una intenció. A més, les nostres dades sobre éssers, objectes i esdeveniments ens són condicionades a través d’imatges. És per això que, tot i que produeixen efectes diversos en cada subjecte despertant-nos diferents sentits i suggerint-nos histories variades i canviants, ens imposen els valors específics del nostre actual sistema capitalista a part de mostrar-nos realitats segmentades.

Considero crucial que ens formem i formem a les generacions que ens segueixen en cultura visual, ja que realment marca les nostres vides i, per tan, el curs del desenvolupament humà.